El conill

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no es correspon amb cap tàxon en particular. El terme "conill" és un nom comú i els animals que s'anomenen "conills" es reparteixen en deu gèneres diferent.

En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per buscar aliment.

Les femelles arriben a la maduresa sexual depenent de la seva mida, entre els quatre i els vuit mesos i amb freqüència poden tenir una camada de conills abans de l'any. El període de gestació dura ente trenta-un i trenta-tres dies; Les cries són cegues i sense pèl.

Els conills són herbívors. La seva dieta es compon de diversos vegetals, amb un component fibrós important, és a dir, mengen molt de farratge i poc gra. Les peculiaritats del seu procés digestiu fan que necessitin una dieta molt especial. Els cal que els aliments continguin gran quantitat de cel·lulosa i no massa sucres simples o midó, que poden fermentar ràpidament en el seu lent trànsit intestinal. A més, necessiten menjar cada poc temps perquè aquest trànsit es mantingui, i per això n'ingereixen petites quantitats de tant en tant i contínuament. S'ha estimat que un conill pot ingerir aliment fins a 80 cops al dia. Existeixen tres components principals en la dieta d'un conill: el farratge sec, els aliments concentrats i els aliments verds. Els aliments verds poden constituir el 45% de la dieta. Pel que fa a l'aigua, és convenient saber que requereixen de 3 a 5 litres d'aigua fresca.

 

Ulls: Els ulls dels conills, són més laterals que molts mamífers; això els brinda una vista més panoràmica, perquè puguin detectar qualsevol predador prop.

Vòmit: Els conills no poden vomitar pel petit lumen pilòric que posseïxen, el que predisposa a acumulació de pèl en l'estómac. També tenen pèl a l'estòmac perquè quan es renten les potes o qualsevol part del cos també llepen el pèl que s'els hi queden enganxats a la llengua i s'els empassen, que això fa que es quedin a l'estòmac.

Ossos: L'esquelet del conill és molt fràgil, sent solament el 8% del total del pes corporal. Els ossos llargs i l'espina lumbar, que estan cobertes per una gran quantitat de múscul, són molt susceptibles a sofrir fractures.

Papada: Les femelles de moltes races posseïxen papada. Aquesta àrea és un lloc de dermatitis, especialment en conilles obeses, que mantenen aquesta zona humida i en climes humits i càlids.

Dents: Creixen contínuament (10 a 12 centímetres en la vida d'un conill). Els conills presenten 2 parells de dents incisives. El parell més petits d'incisius estan darrere dels grans i no posseïxen una vora filós.

Orelles: Ajuden a regular la temperatura, com també a captar els sons. Les orelles són fràgils i no han d'usar-se per a subjectar als conills. Tambè hi tenen un líquid que els serveix per protegir-se de melalties. Quan l'usen pot semblar que es rentin la cara peró en realitat s'estan escampant el líquid per la cara.

Tracte Gastrointestinal: Posseïx un estómac únic i glandular, un llarg intestí i un gran cec. La microflora intestinal és molt sensible a l'osmoralitat intestinal, pH i altres factors, canvis d'alimentació (especialment en conills de 4 a 12 setmanes).

Venes: són primes i fràgils. La formació de hematomes després d'una vacuna és bastant comuna.

Glàndula Mamaria: Les femelles presenten 4 a 5 parells. No existeixen mugrons en els mascles.

Orina: normalment pot ser vermella, rosada o taronja. Aquests colors poden estar causat pel metabolisme de l'aliment. L'orina és la via de excreció per al calci i fòsfor (a diferència d'altres mamífers que la realitzen per la bilis).

Potes: Els conills no posseïxen coixinets com altres mamífers. Aquestes zones estan cobertes amb un pelatge abundant. Les potes del darrere són molt potents per poder saltar i còrrer molt més.

Femta: Produïxen 2 tipus de femta: les mucoses o Cecotropos, que provenen del cec, es produïxen en el matí o en la nit. Els cecotropos es generen després de 4 a 8 hores de la ingesta i són ingerits directament des de l'anus. L'altre tipus de femta seca són les normals i es produïxen durant 1 a 4 hores després de la ingesta i no són reingerides pel conill.